4. Prenem decisions: col·laborar o competir

El grup ha de decidir la forma en què s’han de prendre les decisions. És important que no s’impose un criteri, sinó que el grup el decidisca autònomanent. Es tracta, per tant, de no condicionar les relacions entre l’alumnat. Així i tot, és molt important planificar aquest procés com també proposar alternatives per tal de resoldre tots els entrebancs que hi puguen sorgir. Aquest tipus d’intervenció hauria de servir per assegurar un resultat que puga ser identificat com una conseqüència directa d’aquesta interacció entre iguals.

Així doncs, una vegada valorats els productes fent servir la relació de criteris indicats en l’última entrada, sorgeixen alguns interrogants. Així els estudiants plantegen dubtes com què ha de passar amb les puntuacions dels alumnes que no assisteixen a classe o si cal un quòrum per a poder prendre les decisions. La primera de les objeccions es pot solucionar fàcilment si disposem dels full de puntuacions, la qual cosa, a més, ajuda a identificar el procés com una forma d’objectivar les valoracions. Pel que fa al nombre mínim de persones que són necessàries per a prendre decisions, es tracta d’un tema que permet tractar altre tipus de conceptes, com el de la representativitat. Així, a més d’aclarir els mecanismes que permeten que un criteri particular esdevinga una obligació col·lectiva, es fa possible vincular aquest tipus de consideracions amb conceptes com el de ciutadania, democràcia o participació. Aquestes qüestions poden ser aprofitades per fer reflexionar al grup sobre el model d’organització que es vol construir i sobre els valors que les defineixen. Tot això hauria de servir per introduir els diferents models de societats segons la seua forma jurídica. 

Per últim també es planteja quin ha de ser el criteri per a decidir la idea triada. En aquest cas es poden oferir, entre moltes altres, dues possibilitats: les puntuacions totals o una mitjana de totes elles. Donat que l’alumnat no vota el seu projecte, la primera de les opcions implica que els grups més nombrosos estiguen penalitzats. Per contra, aquesta mateixa possibilitat es basa en la idea que aquestos grups han disposat de més recursos i, per tant, més opcions de presentar una millor idea o més arguments per a defensar-la. D’altra banda, la mitjana implica evitar una bona part d’aquestos inconvenients, raó per la qual pot ser entesa com un criteri més equànime. Siga quin siga el resultat, cal transmetre la idea que ens estem donant una norma que ens condicionarà en el futur i que ens permetrà orientar processos i adoptar acords. 

Donada la importància d’aquesta votació -al cap i a la fi el seu resultat implicarà el producte que es desenvoluparà al llarg del curs-, pot ser interessant oferir al grup un sistema que els permeta seguir el recompte d’una forma més activa i, sobretot, més entenedora. Per això, és aconsellable registar les puntuacions -especialment si és necessària més d’una sessió- i que, a més, faça possible un seguiment del procés d’escrutini. Una opció molt còmoda pot ser crear un full de càlcul amb el nom de les alumnes i alumnes i els diferents projectes plantejats. Així, els càlculs es realitzen de forma automàtica i es més fàcil mantindre l’interés.

Per últim, és molt probable que, arribats a aquest punt, el grup plantege la possibilitat de desenvolupar diferents projectes amb la intenció fer-los competir. En aquest cas és important que aquestes idees puguen ser expressades obertament. Tanmateix, cal assenyalar que aquesta possibilitat implicaria inconvenients que han de ser valorats. En aquest sentit poden utilitzar-se arguments com la dificultat de poder obtindre el finançament necessari per posar en marxa diferents projectes o la pèrdua d’oportunitats que implicaria haver de renunciar a una part de les contribucions que l’alumnat està en disposició de fer conjuntament. Tanmateix, allò més important es traslladar la necessitat de cooperar i no competir per assolir objectius col·lectius, per raons d’eficàcia, però també fent una reflexió sobre els valors associats a cadascuna de les opcions possibles. Així, cal fer veure que les normes abans acordades impliquen una aposta democràtica i de participació que, per a ser efectiva, requereix d’un model diferent de relació entre els individus a les quals afecten.