10. Pensem en els impostos (o els serveis socials)

 

Determinats béns i serveis han estat considerats com a drets. Aquest ha estat el cas, entre molts altres, del dret a a l'educació o a la assistència sanitària. La principal conseqüència d'açò ha estat que que el seu accés haja sigut garantit gràcies a la intervenció de l'Estat. Això vol dir que aquestos no estan sotmesos a les lleis de l'oferta i la demanda i que, per tant, no responen a les normes que regulen el mercat. És clar, per tant, que la condició que fa possible l'accés a aquestos bens i serveis no és el pagament d'un preu, sinó el reconeixement com a titular -és a dir, com a posseïdor- d'aquest dret.

Així les coses, es fa necessari disposar d'un sistema que permeta compensar la inversió econòmica que implica finançar aquestos serveis. Per aquest motiu, existeixen diferents impostos que contribueixen a fer possible aquest objectiu. És important tindre present que aquestos tenen caràcter obligatori i que, per tant, tenen un efecte redistributiu molt important. Cal tindre en compte que el contingut d'aquestos drets es definit homogèniament per a tota la ciutadania, la qual cosa vol dir que no existeix una relació entre allò que es paga i el que es rep. Queda clar, en resum, que els impostos es basen en un plantejament previ que justifica la seua existència: la necessitat de garantir un nivell mínim de vida a totes les persones i la consideració d'aquest objectiu com una responsabilitat social.

A partir d'aquesta breu introducció, és del tot convenient proposar alguns temes de debat que poden ser objecte de discussió dins del grup. És important no obviar aquesta mena d'activitat per a evitar que el tractament d'aquest tipus de continguts puga ser interpretat com una qüestió tècnica i, per tant, com una forma de resoldre un problema pràctic sense haver de raonar sobre els fins amb què es relacionen aquestos mitjans. Així i tot, és important tindre present que allò més important ha de ser plantejar les preguntes que puguen fer reflexionar les i els alumnes i no obtindre respostes preconcebudes. Algunes de les qüestions que podrien plantejar-se serien les següents:

• “La societat no existeix. Hi ha individus, homes i dones i hi ha famílies”. Aquesta és una frase de Margaret Tatcher que, segons una determinada corrent de pensament, serviria per a justificar quina ha de ser la intervenció de l'Estat en l'economia i, més concretament, en la configuració dels anomenats sistemes del benestar. Cal recordar que, dins d'aquestos últims, han de ser concretats els drets que han de ser garantits a la ciutadania (educació, sanitat, etc.), com la forma de fer-ho possible (impostos, taxes, préstecs...). Així les coses, queda clar que només si existeix la societat, entesa com una col·lectivitat de persones amb interessos comuns, es possible mantindre la necessitat de diposar d'un sistema fiscal que servisca per a protegir-los.

• Tot i que en l'aplicació en la pràctica no és sempre així, una bona part dels nostres impostos són definits com a progressius. Això vol dir que la quantitat de diners que es dediquen al seu pagament depén de la capacitat econòmica de cada contribuent. Aquesta és una condició que ha de poder ser justificada per abastar el seu sentit. Així, si més no, podem suposar que aquest fet s'explica tenint en compte que el pagament dels impostos implica diferents nivells de responsabilitat o, ans al contrari, que allò veritablement important és l'efecte que té sobre les persones el compliment d'aquesta obligació - la qual cosa ens permetria introduir altres conceptes econòmics com el de renda disponible, però també d'altres amb un abast major com el de equitat.

• De nou, a més a més, cal parar tenció a l´ús que es fa del llenguatge i els seus significats -per això, quan parlem de contribuent estem referint-nos a qui fa una aportació i, indirectament, a fer possible l'assoliment d'un objectiu. Tanmateix, aquest terme es diferencia clarament del de subjecte passiu, és a dir, de l'obligat/ada al pagament de l'impost. En aquest cas, l'expressió utilitzada allunya el contingut positiu d'aquesta responsabilitat, situant a la persona com a objecte d'una situació.

En els últims temps s'han produït diferents casos de personatges públics que han estat notícia per haver estat investigats després d'haver evitat el pagament d'impostos. Pot ser interessant tractar d'analitzar quina ha estat la forma en què els mitjans de comunicació han tractat aquesta informació, com també quina ha estat l'opinió, induïda o no, que ha suscitat aquest tipus de comportament en la societat.

Frau fiscal al món del futbol

Una vegada fetes aquestes consideracions inicials, podem plantejar-nos altres activitats relacionades amb el desenvolupament del projecte. En aquest cas, pot ser interessant utilitzar material complementari per a poder treballar alguns conceptes teòrics. Aquest és el cas, per exemple, de l'Impost sobre el Valor Afegit, en què cal estar familiaritzat amb els diferents subjectes que intervenen en la seua liquidicació. A partir d'aquestes fitxes, que haurien de tindre un contingut molt bàsic, es pot evidenciar la contiuïtat entre les diferents fases previstes i, el que encara és més important, demostrar la seua relació a través d'una aplicació pràctica.

A més d'aquesta proposta, una altra activitat consistiria a plantejar la liquidació de dos impostos: el Impost sobre el Valor Afegit i el de Societats. La particularitat d'aquesta activitat és que hauria de realitzar-se a partir dels documents elaborats pel grup en fases anteriors o posteriors a aquesta. Així, en el primer cas, haurien d'utilitzar-se les diferents factures realitzades -i, complementàriament, el pla de tresoreria- mentre que, en el del segon, hauria de consultar-se el resultat del compte de resultats. La confecció d'aquestos dos documents comptables, junt amb el balanç de situació, està previst en la pràctica número 11.