Negociar col·lectivament

Qualsevol relació laboral està composta per dues parts: empresària/empresari i treballador/a. Aquestes acorden en el contracte les condicions en què es desenvoluparà el treball. La primera activitat, per tant, pot consistir a fer un llistat el més ampli possible amb totes les qüestions que, segons l’opinió expressada pel grup, haurien de ser acordades abans de començar un treball. El resultat d’aquesta posada en comú hauria de permetre’ns introduir quins són els elements essencials de la relació laboral.

La forma en què estan definits aquestos elements depenen de les diferents fonts que afecten la relació laboral. Dins d’aquestes, a més de la llei, hem de fer especial esment al conveni col·lectiu i al contracte de treball. Aquest punt pot ser aprofitat per a comentar la forma en què aquestes fonts afecten a les diferents posicions de poder que ocupen cadascuna de les parts de la relació laboral. Així, mentre el contingut de la Llei està determinat des de la seua aprovació, el dels convenis col·lectius i el dels contractes depén del resultat d’un procés negociador. És clar, per tant, que el resultat d’aquest procediment estarà condicionat per la força amb què intervinguen cadascuna de les parts. En aquest sentit, és evident que la regulació legal d’aquesta negociació, com la possibilitat d’actuar individualment o col·lectivament, seran condicions del tot decisives. Així les coses, podríem concloure que la possibilitat d’actuar autònomament -i, per tant, fora dels marges definits per la norma-, tindrà conseqüències molt diferents per als diferents interessos representats.     

Seguidament, es proposa al grup simular una negociació per a acordar aquestos mateixos elements. Per això, caldrà fer grups de tres persones aproximadament i decidir si es vol actuar en com a treballadores/s o com a empresàries/s. Tal i com s’ha expressat anteriorment, és important que es definisquen quines seran les normes que regularan aquesta negociació. En aquest sentit, pot ser útil comptar amb una taula de matèries com la que es mostra a continuació. Per a cadascuna d’elles s’indica un mínim i un màxim. La idea és que, durant un temps limitat, els diferents grups negocien respectant aquestos límits i seguint les instruccions que aporte el professor/a. Finalment, en la columna de la dreta, caldrà anotar allò que decidit per a cadascun dels apartats. És molt important que l’alumnat tinga present que, tot i que ha de negociar d’acord amb els interessos que representen, estan obligats a arribar un acord en el temps fixat.

Una vegada finalitzada la negociació, és interessant analitzar amb l’alumnat quin ha estat el resultat. Aquesta tasca es pot realitzar fàcilment a partir d’un full de càlcul en què queden registrades les diferents matèries acordades. Per tal de evidenciar quina de les dues parts ha tret un major profit de la negociació es poden utilitzar formats condicionals. D’aquesta manera, podem assignar un color identificatiu que apareixerà com a fons de la cel·la segons allò decidit tal i com es mostra en l'exemple anterior. Així i tot, és important que raonem amb el grup quins han estat els criteris per a elaborar aquestes regles. En el cas de les condicions expressades numèricament, serà suficient amb demostrar en quina de les dues meitats s’ha situat l’acord (per exemple, qualsevol salari superior als 900 euros hauria d’aparèixer amb el color de fons assignat a les treballadores i treballadors). Per contra, en altres ocasions -com la data d’incorporació o la possibilitat de realitzar hores extres-, caldrà explicar com el context i les circumstàncies concretes condicionaran la forma en què calga interpretar el resultat.



Aquest últim raonament ens ha de fer reflexionar sobre la influència que determinades qüestions poden tindre sobre el procés negociador. Així, és interessant que aquestes siguen incorporades a l’activitat perquè el grup siga conscient d’aquesta circumstància. Per això es poden utilitzar dos tipus de tarjetes de forma que en una apareguen les matèries i en l’altra alguns condicionats que poden afectar la negociació. Les parts haurien de triar aleatòriament un mínim de tarjetes de cada tipus -el nombre pot ser augmentat si aquestes així ho acorden. Una vegada es destapen les circumstàncies, el grup hauria de reflexionar conjuntament sobre el mode en què, segons el context, poden afectar a aquest procés. Un exemple en aquest sentit pot ser la unitat de les treballadores i els treballadors o la taxa de desocupació, que influiran positivament o negativament a les parts depenent dels interessos que representen. Siga com siga, allò més important és que el grup siga capaç d’establir la relació entre aquestes condicions i els seus efectes sobre la negociació. Per això, una vegada explicat en què consisteixen, els grups haurien de justificar com pot afectar a la seua posició. D’aquesta manera, el sentit en què haja de ser revisada aquesta matèria dependrà de si la contestació que s’aporte és correcta o no. Així les coses, l’última part de l’activitat, consistirà a revisar el resultat de l’acord segons la forma en què hagen estat definides les diferents característiques del context.

Una vegada acabada la negociació és molt important reproduir per escrit el resultat. Així, pot ser interessant que individualment es redacte un contracte de treball en què, a més dels elements essencials, es tinguen en compte les condicions que han estat acordades. És important tindre present que aquest és un document molt formal, per la qual cosa cal ser molt acurat amb la redacció i amb l’ús que es fa feu del llenguatge. A més a més, caldrà respectar l’estructura habitual d’aquest tipus de documents. Per això, almenys hauran d’afegir-se les tres parts següents:

1. Un encapçalament: hauran de aparèixer el nom i cognoms de treballador/a i empresari/ària i el centre de treball.
2. Clàusules: hauran d’afegir-se les diferents condicions de treball que acordades.
3. Peu: constarà la data i les signatures de les parts.