Una forma de protegir les persones

La primera activitat relacionada amb aquesta matèria consisteix en una dinàmica de grup l’objectiu de la qual és que el grup dispose d’una base objectiva per a reflexionar sobre els beneficis associats al nostre model d’Estat de Benestar.

És important que l’alumnat siga conscient des del primer moment que tota la informació que s’utilitzarà és real i, per tant, prové de fonts objectives. En concret, una part de les dades han estat extretes del Decret Legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova la Llei de Taxes de la Generalitat. Aquesta norma, que ha estat actualitzada per a l’exercici 2017, defineix les tarifes que són aplicables als diferents processos hospitalaris tenint present el cost que implica l’assistència als pacients. Cal deixar clar que aquesta taxa només haurà de ser pagada en els casos previstos en aquesta llei –fonamentalment quan el pacient recòrrega a una entitat mèdica diferent d’aquella amb qui té concertat aquest servei- i que el cost del tractament referit és una aproximació objectiva al seu valor real.

Pel que fa als salaris, la informació s’ha obtingut de l’Enquesta d’Estructura Salarial, que publica l’Institut Nacional d’Estadística cada 4 anys, com a partir de la quantia mínima de les pensions mínimes del sistema de Seguretat Social, revisades anualment.

Així doncs, els objectius d’aquesta activitat serien els següents:

• Valorar els serveis oferts pel sistema públic d’assistència sanitària a partir del coneixement del seu cost.
• Ser conscient de la diferent distribució de la riquesa prenent com a referència un criteri objectiu com la retribució pel treball.
• Reflexionar sobre la importància d’allò públic com un mitjà per fer efectius drets fonamentals per a la ciutadania com el dret a la salut o a l’educació.
• Considerar els serveis públics com una font de benestar i una condició per a la igualtat d’oportunitats entre les persones.
• Insistir en la conveniència d’aportar solucions col·lectives, consensuades i compartides per als problemes que ens afecten com a societat.
• Treballar valors com la solidaritat o el diàleg.

La dinàmica comença repartint entre l’alumnat les targetes on apareixen els diagnòstics i els seus costos. Seguidament, se’ls demana que, individualment, exposen en veu alta el seu cas. A partir d’aquest moment, el professor/a moderarà un xicotet torn d’intervencions perquè el grup valore globalment aquesta informació. Es poden utilitzar preguntes com si coneixen algú que haja seguit aquest tractament, si hagué de pagar per ell, quines conseqüències pot tindre sobre la salut del pacient no rebre’l, etc. A partir d’aquest moment seria bo que el grup fos conscient que el nivell de benestar per a cadascun dels casos presentats dependrà de la capacitat econòmica per poder finançar-los.

 

A continuació, es pregunta l’alumnat si, d’acord amb la seua situació personal i familiar, consideren que podrien fer-se càrrec d’aquesta despesa. Després, els lliura una altra targeta on s’indica una quantitat econòmica. Aquesta es correspon amb els ingressos bruts –abans del pagament d’impostos- percebuts per una persona mensualment. De nou, és important tindre present que totes les fonts de les quals han estat extretes aquestes dades són oficials. A l’hora d’interpretar aquesta informació cal aclarir que els salaris que s’indiquen a partir de l’Enquesta d’Estructura Salarial representen en la majoria dels casos una mitjana aritmètica. És per això, tal i com indica l’INE, que una de les característiques de les funcions de distribució salarial és que figuren molts més treballadors en els valors baixos que en els sous més elevats. Aquest fet fa que el salari mitjà siga superior tant a la mitjana salarial (que divideix al número de treballadors en dos parts iguals, els que tenen un salari superior i els que tenen un salari inferior) com al més freqüent. D’altra banda, també seria desitjable que el grup reflexionés sobre les diferències salarials que existeixen a partir de criteris com el sexe, el territori o el sector d’activitat.

 

Una vegada aclarit això, es pregunta el grup quines creuen que són les necessitats que una persona ha d’afrontar amb aquests diners (lloguer, menjar, transport, aigua, llum…). Una vegada restades, se’ls demana si podrien pagar el cost del procés hospitalari que constava en la primera targeta. Aquestes respostes hauran de donar-se de forma que tot el grup tinga coneixement de la situació particular de tots ells.

En últim lloc, se’ls demana una valoració conjunta sobre aquesta situació. És important que el grup arribe a algun tipus de consens en aquest sentit. Per això, s’obrin diferents torns d’intervencions per tal que tots puguen donar la seua opinió i es vote un posició comuna respecte del problema. Més tard, es demana al grup que hi proposen alguna solució i, de nou, se’ls exigeix que acorden una resolució majoritàriament.

Una vegada feta aquesta primera aproximació al tema, es pot utilitzar una fitxa com la que es mostra a continuació per a treballar alguns dels conceptes teòrics més importants relacionats amb la Seguretat Social.

Després de tractats aquestos continguts, es demana l’alumnat que, en grups preferentment de no més de quatre persones, proposen deu preguntes amb quatre respostes alternatives relacionades amb aquesta matèria. Més tard, aquestes qüestions es poden formular a través de l’aplicació Kahoot. D’aquesta manera, a més de canviar el rol habitual de l’alumnat en la dinàmica de la classe, s’afavoreix un tractament més lúdic dels conceptes tèorics.

És important tindre presents els recursos amb què es compta per poder desenvolupar aquesta activitat. Així, si no es disposa d’un aula amb equips informàtics, convé saber que aquesta mena de formularis poden ser creats i contestats utilitzant un telèfon mòbil. Així mateix, cal aclarir que no és necessari que tot l’alumnat dispose d’un dispositiu per desenvolupar l’activitat ja que l’aplicació ofereix la possibilitat de contestar les preguntes formant part d’un grup.