Emprendre o emperdre

Ja fa alguns anys que pense que educar és una forma més de resistència. L’individualisme i la búsqueda del benefici particular  formen part del nostre entorn i, si no sabem buscar les respostes adequades, poden ser una part també de nosaltres. L’educació, tal i com jo l’entenc, ha de ser el mitjà per evitar-ho.

Crec que existeix un mite respecte de l’emprenedorisme -”emperdedorisme”, en paraules de Miguel Brieva- i, sobre tot, un discurs que, si no es degudament desmentit, pot implicar conseqüències que no són sempre considerades. Aquest fenomen, a més, s'ha produït en un context de crisi econòmica que, tot i les causes que l'han provocada -i que ningú ha qüestionat, d’altra banda-, no ha implicat un canvi en del model que l'ha feta possible. Tot això ha permés que es donaren les condicions perquè poguera considerar-se convenient que aquest tipus d'iniciatives foren introduïdes en la nostra societat a través del sistema educatiu.

Els individus són presentats com els responsables de la seua situació. Si no disposen de millors condicions de vida és perquè no han tingut la iniciativa necessària per a progressar socialment. Això permet, per exemple, presentar la desigualtat com una conseqüència directa d'un comportament personal i no com un estat de coses que haja de ser compensat amb les polítiques necessàries. Es tracta, per tant, de fer inecessari el paper de l’Estat o, si més no, reduir-lo a la seua mínima expressió. A més, és fàcil prescindir d'aquesta organització col·lectiva si no es disposa d'un projecte comú amb què puguen identificar-se les persones. Tanmateix, aquesta oportunitat no pot ser concretada si els subjectes d'aquesta comunitat no perceben que disposen d'interessos compartits i, per tant, poden ser percebuts com a membres d'una mateixa classe.

És per tot això que, si bé és cert que els joves necessiten disposar d’un criteri ben format per interpretar la realitat que els envolta -i, per conseqüència, els fenòmens econòmics que els afecten-, no ho és menys que aquesta aproximació ha de produir-se prenent com a referència valors que no en formen part. Sense ells, només es possible veure el buit. Un exercici que requereix d’un esforç sense recompensa possible.  

Per tot això, aquesta proposta de treball pretén contribuir a fer possible una forma d’aprenentatge basada en els valors de l'economia social. Es tracta, al cap i a la fi, de visibilitzar un model de pensament alternatiu al dominant.